dijous, 27 de setembre del 2007
Trencada i dolça.
L'escolto, trencada, delicada i fràgil però al mateix temps madura i extremadament intel·ligent. Em diu un -si!!, no li preocupa, perquè te el control que li dona la seva bellesa i enganyosa joventut. Potser cansada del mateix, s'agafa a mi, intueix que tinc el seu tresor, el meu tresor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada