Mareig per viure.

Acabava de caure en aquelles rajoles, arronsat, asfixiat, sense aire i perden el cap. Pensant que no seria bo continuar insistint, dubtant de mi, creien haber-ho donat tot. Ell coixejava i mig conscient del meu estat em demana ajuda i perdó a la vegada. Jo orgullós de sentir el meu nom, d'estar vivint i no morin li accepto el relleu i busco aire per ser igual.