Em perdia buscant la manera d'enamorar-la i demostrar-li tot. M'agradava estar amb ella, m'agradava que estes per mi, em truques, em busques i em mimes, que no em deixes anar del tot, quina tortura. Tot nou per a mi, Valia la pena? Ho podia perdre tot, perquè tot i ella era el mateix, i al final res. Jo tenia que lluitar fins al final, era una necessitat, no podia pensar en res mes. Me l'estimava tan.
Em vaig perdre quan ja no tenia res i una flor em va abraçar, la seva frescor dolça. Varem mirar d'entendre'ns , jo vaig admirar la seva llibertat i ella suposo que la meva manera de suicidar-me. Tan diferents. Em vaig sentir millor en mig de les meves llàgrimes i el seu perfum.
*fragment d'un mail
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada