Caiguda lliure després d'acariciar la lluna.

Era el reflex que per uns dies ha sortit a jugar amb ella. Em fa la feina mes difícil, la que ningú vol fer. Sempre tan dolç, valent, juganer, sense dubtes i molt bonic. Després ens barallem perquè em deixa sempre sol davant la lluna. Jo crec que seria com ell si no m'hagués perdut pel camí. L'admiro, l'estimo i el deixo fer, però no el puc seguir.