dijous, 20 de setembre del 2007

Mirant amunt.

Decidit, calmat i sense neguit, sense recordar el que deixes. Sense pensar en les conceqüències del fracàs, respirant pel teu desig. En uns segons només tu i el següent pas.
Publicat per a

1 comentari:

martona ha dit...

Tu i el següent pas...però entre mig la por...! almenys en mi :)

2 d’octubre del 2007, a les 19:15

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)