La fiera.

Company d'armes en dures batalles, contra molins, trens, mòmies i murs imaginaris. Grans proeses i grans records. 

Per sempre etern, t'estimo, adéu.

Núbols obscurs.

Corria en llibertat pel mig d'aquell congost,  espantat i viu. saltan de pedra en pedra esquivant esbarzers, núbols dolents i destins obligats. Seguia el meu instint, distanciant-me del mes tangible, nedant contracorrent un riu contaminat per mi. Rebel de la meva pròpia sang, enlluernat pels núbols de formes amenaçants.

Diari d'un viking.

Després de cridar amb totes les meves forces, instant avans de renunciar. Maleïda boira! cala fins el meu cor. Les veus que m'acompanyaven dessaparegueren junt amb el vent i el sol. Ara aquest viatge es a la deriva, sense estrelles, sense terra, només records.

Aquells segons.

Moviments buits, sense gracia, sempre pensats i controlats. Cansat de tanta distancia, cansat de no volar. Avorrit de tanta diplomàcia, enyorat de vertigen, d’emocions, salts impossibles. Cansat de trair-me.

La platja cada cop mes lluny, sento crits demanant que em deixi caure, que ja no arribaré, el fracàs esta en el diccionari i l’oblit també. Pensava estar convençut de lluitar pel que més estimo, l’instant, gran obsessió rovellada. Ara quan ja no veig platja, quan només sento una fredor mediocre, dubto de mi i el meu estimat instant.

Esperant, sense respirar, treballant només per robar al temps. Mirant-me en un mirall superficial que mostra colors i esperances. Reciclant un i altre cop cançons gastades que ja només fan plorar. Aquella abraçada, aquell sol, aquells segons. Sostingut per l’amistat, visquen anys robats, desafiant-lo sense casi ni respirar, fins quan?

Pispant espurnes.

Buscant la diversió, contemplant amb admiració. Jugant a ser bo, a ser rei, així trobo el meu desig simple, suau i rialler. Enamorant-me de la teva tristesa, de llàgrimes dolces i energia esgotada. Il·lusió per tu i els teus malsons, fugin sempre del passadís de parets grises. Respirant, contant els segons d'escalfor, d'amor contingut, de desig simple, suau i rialler.

Playa Colorada.

Se que tot es una diversió, un joc o una herència. M'agradaria utilitzar la senzillesa i no pertorbar-me en ambicions inútils. He vist sortir el sol just després de tornar a néixer i l'he vist a pondres als teus braços. La diferencia em fa molta por, però el sol es el mateix. Potser tindria que dedicar-me a cercar l'instant i renunciar a la tranquil·litat.

*fragment d'un mail

La lluna robada.

Aquelles tres llàgrimes pesaven molt, eren plenes de clarividència, sinó no les notaria encara. Mentre corrien obrin camí reflexaven la decadència dels oblidats, dels no bonics, dels que no existeixen. Caminant en mig de la nit, de terror contingut, passos de gent frustrada i cansada, imatges plenes de resclosit en el corredor sense fi, sense opcions de ser lliure, nomes de perdre la mirada. Realitats falsejades, no explicades, amagades, no viscudes? qui voldria accepta-ho sense pagar tres llàgrimes? Pesant en una balança marcada tots els meus desitjos de felicitat, intentant no descuidar-me de ser amable i tornar el canvi amb delicadesa.

Ara, sempre que em perdo busco refugi a l'ombra de la meva lluna robada.