diumenge, 23 de març del 2008
Núbols obscurs.
Corria en llibertat pel mig d'aquell congost, espantat i viu. saltan de pedra en pedra esquivant esbarzers, núbols dolents i destins obligats. Seguia el meu instint, distanciant-me del mes tangible, nedant contracorrent un riu contaminat per mi. Rebel de la meva pròpia sang, enlluernat pels núbols de formes amenaçants.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada