dimarts, 18 de setembre del 2007
Esperit difús.
La vaig sentir per la radio, m'explicava que no podria tornar a lluitar per aquella societat tan llunyana que era també la nostra. Després de barallar-se en si mateixa li era molt difícil tornar a parlar. El silenci, la incomprensió i la falta de sensibilitat envers a casi tot era el que li feia més por. S'havia salvat si, però caminaria sempre distant del seu món.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada