diumenge, 2 de setembre del 2007
Camins encrauats.
De vegades la vida sorprèn, aquella distancia que fa uns dies era insalvable, que fa uns anys només era una bonica il·lusió, ara de cop es redueix a quasi res. I aquest quasi es el problema, bonic problema.. Veig que per la majoria caminar en aquesta cresta els crea vertigen, veig que es sorprenen al veurem tan i tan de temps aguantant la respiració. Encara que sempre caic i em faig mal, he aconseguit notar l'escalfor. I al final un bonic record.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada