Potser intentant despendrem de la part trista, de les llàgrimes, les abraçades i els records. Potser per no veure tants instants oblidats, potser per reflexar que la vida no seguia el camí fàcil i bonic, sinó el seu propi. Perqué sempre si entrava buscant el sol, un somni impossible. Per això vaig deixar l'anterior. I aquest es només per la nit.
http://elfbloc.blogspot.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada